Galeria d'Imatges Mercè Rodoreda

En aquest apartat hi trobareu imatges relacionades amb Mercè Rodoreda. D'una banda, es mostren diverses imatges  de la pròpia Mercè Rodoreda en diferents etapes de la seva vida. D'altra banda, s'ha inclòs una mostra representativa de l'obra pictòrica de l'autora, amb una petita descripció tècnica de cada quadre.

RETRAT I PERSONATGE

Un dels trets més remarcables de la personalitat de Mercè Rodoreda és el sentiment de privacitat que va acompanyar sempre l'escriptora, la voluntat de preservar la seva intimitat com un bé preciós que no podia ser malbaratat. Potser per això, Rodoreda es va anar creant, al llarg de la seva vida, un personatge amb el qual podia exterioritzar l'escriptor, però no la persona que hi havia amagada darrera; encara més: el personatge l'ajudava a tenir la seguretat que, probablement, a ella li mancava. És en aquest sentit que es pot entendre la fotografia com una màscara o, si més no, com un mitjà a través del qual pot oferir-se una imatge transfigurada de la realitat però, en cap cas, la realitat mateixa. És a dir, la fotografia no és un mirall.

És així com, a poc a poc, Rodoreda va creant el personatge al qual vol tendir, el personatge que la sedueix, mitjançant el qual, des de la seva incipient activitat literària, seduirà els altres. La seducció d'un atractiu jove, al principi, quan, cap als anys trenta, es presenta com una dona de lletres moderna, d'ingenuïtat impostada, amb un cert punt de frivolitat i amb una bona dosi d'ironia; mirada fixa i somriures mig dibuixats. Més endavant, en iniciar-se la maduresa, Mercè Rodoreda oferirà la seducció del misteri, del secret, i d'una seguretat més aparent que no real; tot això banyat per l'ambigüitat d'un rostre, d'un aspecte, que es fa difícil, sovint, de situar en una cronologia exacta. Cap a la dècada dels anys 70, ja gran, i instal.lada novament a Catalunya, al poble de Romanyà de la Selva, Rodoreda es retroba amb la nena que va ser fins a dotze anys i, com ella, la seva imatge torna a ser més lliure i deshinibida. Riallera. Amb un punt de capriciós, com quan, de menuda, feia trenetes als cabells llargs i blancs de l'avi; d'alguna manera, doncs, Romanyà de la Selva va esdevenir aquella arcàdia retrobada de la infantesa i, per tant, superades ja moltes coses, Rodoreda pot mostrar-se segura davant de l'objectiu de la càmera que l'enfoca; ha abandonat definitivament el seu propi personatge per seduir-nos amb la seva autenticitat.

Marta Nadal

Setembre de 2004