I aleshores vindrà el jardiner de Jardí vora el mar i em dirà tot passejant pels camins del cel: “A la paret més alta, ¿què vol que li planti?, buguenvíl·lies o glicines?” I jo li diré: “No sigui tan innocent... ¿no veu que a la paret més alta l’única cosa que s’hi pot plantar són camps núvols i d’estrelles?”
Mirall trencat [pròleg], Club Editor, 1974, p. 29-30
Retrat: Antoni Bernad
Exposició «Rodoreda, mirall de llengües. La plaça del Diamant, cinquanta anys» 23.4.2012 a 20.9.2012